Tardes al Bellamar

El record dels desapareguts banys populars Bellamar és el punt de partida del qual se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l’actualitat mentre evoca la infantesa i ens endinsa en la història d’una escola de poble. Al cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d’origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l’educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d’una vila que creix desordenada i desarrelada, de dia, la Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d’alfabetització d’adults. «Tardes al Bellamar» és una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que amb el seu dia a dia han deixat petja en la història. I és també un homenatge als mestres, un intent de preservar la memòria i una reflexió potent sobre la construcció d’una identitat personal i col·lectiva.