Lluny del tren

«Lluny del tren» és, com la pròpia vida, una història feta de passions i indiferències, d’amistat i traïdoria, d’il·lusions i renúncies. Per mitjà de la veu de la Cecília, que ens serveix la pròpia història en clau biogràfica, el lector va entrant en el seu món, el real i l’imaginari: format per unes veus externes que no són altra cosa que els propis anhels, frustracions i deliris i que prenen la forma d’àngels. Ella i la petita colla d’amics que l’envolten —on hi caben des d’un poeta, un pintor, una miss, una tiradora de cartes, etc. fins al gat Clift— confegeixen un paisatge bigarrat en el qual Antònia Vicens aconsegueix de crear amb saviesa tot un univers d’actituds i manifestacions humanes ben diverses, amb clars referents al món de la creació artística com ho és la literatura, la pintura i el cinema i que traspassen el temps i l’àmbit on l’autora els situa. En un món prepotent que tendeix a anul·lar l’individu i que obliga a la felicitat, l’èxit i la bellesa, els personatges de «Lluny del tren» ofereixen una visió ben humana de tots aquells que, el tren, només el veuen passar.