Figura i paisatge

«Figura i paisatge» és un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment. Les narracions del llibre mostren aquesta crisi i les contradiccions que comporta, perquè reuneix contes molt diferents: impressions poètiques en prosa, contes en sintonia realista i altres que anuncien procediments modernistes que anys després quallaran en autors com Víctor Català.